Si Catalunya fos un estat, l’any 2022 hauria estat el desè productor mundial de carn de porc. L’Estat espanyol n’és el quart. I els indicadors no paren de créixer. Però no és pas per satisfer el nostre consum: aquell mateix any se’n va exportar el 82,5 %, un altre percentatge en ascens constant. Aquestes i la resta de dades d’aquest article s’han obtingut de fonts oficials: la FAO, el Ministeri d’Agricultura espanyol, estadístiques de Comerç Exterior, la UE i la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, el Registre Mercantil, informes del sector porcí i l’Idescat.
La indústria porcina està hipertrofiada i urgeix potenciar-hi la lògica i la pràctica del decreixement. Sense fer-ho, no es posa fre a un dels sectors industrials més contaminants i espoliadors de recursos naturals. Moltes de les greus conseqüències negatives de la indústria porcina es plasmen ja en el nostre territori. N’esmentem només dues: la primera, que el 2022, el 40 % de la superfície catalana va ser declarada zona vulnerable per excés de nitrats d’origen agrari –sobretot purins– als seus aqüífers; i aquest percentatge també va en augment. I la segona, que, també el 2022, el consum d’aigua de la indústria porcina va ser de 93 hectòmetres cúbics: gairebé la meitat de la capacitat del pantà de Sau i un terç del consum d’aigua de totes les indústries catalanes.
Hem d’esmentar també els impactes nefastos sobre els territoris d’on procedeixen la soja i el blat de moro, els principals ingredients del pinso per a porcs; si els cultivéssim aquí, hauríem de doblar literalment la superfície agrícola de Catalunya. Un estudi encarregat pel Parlament Europeu l’any 2020 va concloure que l’expansió de terres per a cultius era la causa d’un 80 % de la desforestació global; i que, de tota la desforestació associada amb béns importats per la UE, la meitat és deguda a cultius de soja. A diversos països de l’Amèrica Llatina, enormes extensions són un monocultiu de soja, després de processos d’usurpació de terres amb violència i de destrucció de formes de vida pròpies de les poblacions d’aquests indrets.
ECM és el contrari d’una empresa de km 0: de la carn que surt de l’escorxador, com a màxim un 0,23 % és consumida al Moianès i menys d’un 0,1 % dels porcs que hi entren són criats a la comarca
Una altra xifra en ascens constant és el nombre de porcs sacrificats a Catalunya, que, si fos un estat, hauria estat el tercer en el rànquing europeu d’escorxadors el 2022. És d’aquest subsector d’on hem agafat la mostra: l’Escorxador Comarcal del Moianès (ECM), situat a Moià, que, en contra del que pot suggerir el nom, és una empresa privada. Davant de la líder estatal Vall Companys o de Guissona –els dos gegants catalans d’aquesta indústria– és de dimensions petites; el 2022 va declarar uns beneficis de només 2,3 milions d’euros.
El propietari de l’empresa és Teòfil Camí, fill de Juneda (les Garrigues). Administra un grup d’una vintena d’empreses del sector porcí, d’explotació de recursos energètics agraris o forestals, de parcs fotovoltaics o negocis immobiliaris, entre d’altres, gairebé totes a la seva comarca natal. En diversos aspectes ECM és el contrari d’una empresa km 0. Per exemple, segons ha calculat el grup ecologista moianès El Fanal, de la carn que surt de l’escorxador, com a màxim un 0,23 % és consumida per la població del Moianès.
Fent treball de camp, El Fanal també ha comptat que menys d’un 0,1 % dels porcs que entren a aquest escorxador s’han criat a la comarca on està situat. I, certament, els camions venen de força més lluny: se n’han vist de diversos llocs de l’Estat espanyol, de Portugal i fins i tot d’Hongria. Segons va explicar Teòfil Camí en una presentació de l’empresa, cada dia arriben i se’n van del polígon Industrial del Prat, on està ubicada, tretze camions per fer-hi arribar els 2.600 porcs que sacrifica cada dia; són exactament el doble dels que ECM està autoritzat a sacrificar. Els vehicles pesants que recullen les 235 tones de carn que produeix la instal·lació cada dia, doncs, també deuen doblar el trànsit que correspondria al volum d’activitat autoritzat.
ECM gasta 3,6 vegades més d’aigua de la que preveia a l’autorització ambiental que té atorgada, si donem per cert que consumeix el 25 % de l’aigua de Moià, tal com va dir l’alcalde de la població en una exposició pública sobre la sequera
ECM també sobrepassa amb molt escreix un altre paràmetre, en aquest cas local: gasta 3,6 vegades més d’aigua de la que preveia a l’autorització ambiental que té atorgada, si donem per cert que consumeix el 25 % de l’aigua de Moià, tal com va dir l’alcalde de la població en una exposició pública sobre la sequera. I això, en un poble que des del juliol del 2022 no ha deixat d’estar en estat l’alerta o d’excepcionalitat per l’escassedat d’aquest recurs, i els aqüífers del qual havien baixat entre 20 i 25 metres l’estiu del 2024, segons va declarar la societat Aigües de Moià. Encara més: analitzant les dades d’aquesta empresa, El Fanal ha vist que des de mitjan 2020 el consum industrial d’aigua del poble no ha deixat de créixer, fins a arribar en l’últim any a superar en un 26,5 % el topall que imposa la normativa quan s’està en situació d’excepcionalitat. Sabent que ECM acapara un 68 % de tot el consum industrial d’aigua del municipi, es poden fer conjectures sobre el seu protagonisme en aquest excés immoral.
Actualment, ECM vol ampliar la seva activitat. Per aconseguir-ho ha elaborat un projecte de modificació del Pla General d’Ordenació de Moià, que l’Ajuntament ha fet seu –cosa que ha aixecat una forta campanya d’oposició–, segons el qual, multiplicaria per més de sis la seva superfície. El projecte inclou la construcció d’una planta de biogàs municipal que, segons la sol·licitud d’una subvenció amb fons europeus Next Generation que s’ha presentat per costejar-ne la construcció, rebria com a principal entrada els llots de la depuradora de l’escorxador. Literalment, tot fet a mida.
De fet, les plantes de biogàs estan estretament lligades a la indústria porcina: el govern les presenta com la solució per frenar la contaminació d’aqüífers amb nitrats, i considerarà “projectes empresarials estratègics” les que, entre altres condicions, estiguin situades en zones vulnerables i que entre un 50 % i un 100 % (en pes) dels residus d’entrada siguin purins.
Perpetuar i verdejar l’expansió porcina és el pitjor favor que ens podem fer. Ni les plantes de biogàs –concebudes sense cap noció de sostenibilitat– ni cap altre pedaç no pot resoldre els greus perjudicis que causa, aquí i globalment
Perpetuar i verdejar l’expansió porcina és el pitjor favor que ens podem fer. Ni les plantes de biogàs –concebudes sense cap noció de sostenibilitat– ni cap altre pedaç no pot resoldre els greus perjudicis que causa, aquí i globalment. De fet, és un cas paradigmàtic del sense sentit de créixer per créixer, tancant els ulls als trets que ens estem disparant als peus d’una manera tan manifesta. L’única opció per millorar la situació és retallar dràsticament la dimensió del sector; hi ha entitats que reclamen fa temps reduir la cabanya porcina a la meitat.
L’ideari del decreixement és l’únic enfocament realista per frenar el col·lapse. I, al Moianès, posar el fre d’emergència ha de suposar no deixar ni un mil·límetre de marge a les ànsies capitalistes i extractivistes d’ECM. Aquesta és una de les línies d’acció de Moianès pel Decreixement, una plataforma que treballem d’acord amb el triangle virtuós de la lluita, la pedagogia i la generació d’una alternativa real al capitalisme salvatge que amenaça les nostres vides i la nostra terra. Fem veure que no ho veiem o hi fem front? El moment demana anar-hi de cara.
