Quan Elon Musk va prendre el control de la xarxa social Twitter i la va rebatejar com X, l’octubre de 2022, alguna cosa va canviar. Les usuàries de la plataforma van anar veient com els missatges que veien cada vegada estaven més escorats a la dreta. Aquesta tendència es va fer evident l’estiu del 2024 amb les eleccions presidencials dels Estats Units en joc.
Tanmateix, les proves d’aquesta simbiosi creixent entre l’extremisme de dretes i les xarxes socials no són palpables i cal preguntar-se si les grans companyies del sector han alterat de debò els seus algoritmes per donar preeminència als continguts d’aquest segment ideològic. Segons s’assenyala des del col·lectiu d’investigació Proyecto Una, “és molt difícil determinar això, perquè les Big Tech [les grans multinacionals del sector tecnològic] són molt opaques”. Alhora, es considera que “hi ha una retroalimentació entre el tipus de contingut que produeix part del reaccionarisme i els mecanismes de recomanació de les plataformes comercials. És allò que en diuen la monetització de l’odi o la gamificació de l’assetjament: continguts i maneres de comportar-se que les plataformes, no només no moderen, sinó que premien”, s’explica des d’aquest projecte que sempre es manifesta de forma col·lectiva.
La periodista especialitzada en tecnologia Marta Peirano, per la seva banda, considera que els continguts d’extrema dreta han augmentat “la visibilitat” i això “no és accidental”. “Quan va comprar Twitter, Elon Musk va alterar l’algoritme per a donar més visibilitat a les seves publicacions, ell mateix m’ho va explicar en persona quan m’hi vaig reunir a les oficines de Twitter l’any 2023”, relata. Així ho confirma una investigació de la Universitat de Queensland que va analitzar 56.184 publicacions de X entre gener i setembre de 2024 i que va concloure que l’algoritme va fer augmentar les visualitzacions de les piulades de Musk en un 138 %. Això també va passar amb els comptes de tendència republicana com el del mateix Donald Trump.
Vox i AC es disparen a X
En el cas català no existeixen estudis que determinin si hi ha un vincle entre l’extrema dreta i les xarxes socials; ni tan sols a X on la relació és més evident. Malgrat això, el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió català apunta que les xarxes són el principal canal d’informació de les votants de Vox i el segon dels d’Aliança Catalana (AC). El 37 % de les electores del partit espanyolista i el 45 % de la formació catalanista segueixen l’actualitat per aquesta via. Alhora, aquestes dues formacions són les que més seguiment tenen en plataformes en línia com TikTok –on hi ha quasi 58.000 seguidores de Vox, un èxit que la converteix en la formació més popular a Catalunya per davant d’ERC (17.700), AC (15.700), els Comuns (8.215), Junts (4.800), el PSC (2.240) i la CUP (1.874). A més, el partit de Santiago Abascal és la primera formació a tot l’Estat en nombre de seguidores als seus perfils d’Instagram i YouTube.
La Directa ha analitzat els més d’11.200 tuits publicats per Vox i els quasi 1.100 d’AC, entre gener de 2020 i febrer de 2025, per determinar si la visibilitat dels continguts d’aquestes formacions ha millorat amb l’arribada d’Elon Musk a la companyia. D’aquesta forma, s’ha pogut determinar que la repercussió de les publicacions dels dos partits va en augment d’ençà d’aleshores. De totes maneres, hi ha altres factors que també estan darrere d’aquest creixement, com, per exemple, l’intens cicle electoral que s’ha viscut als Països Catalans i a l’Estat espanyol en els últims anys o la normalització de l’extrema dreta als parlaments i als mitjans de comunicació tradicionals. De fet, molts dels tuits de Vox i d’AC són talls de vídeos de les seves intervencions a espais de representació democràtica o dels seus quadres dirigents en entrevistes a televisions públiques i privades. En aquest sentit, AC era un partit marginal fins que va obtenir l’alcaldia de Ripoll, i des d’aleshores la seva repercussió a les xarxes no ha parat de créixer.
La recerca de la Directa també ha analitzat què passa amb l’impacte de les publicacions d’altres formacions durant el darrer mes de febrer, analitzant més de 1.000 tuits. Els partits d’extrema dreta obtenen molta més repercussió que la resta, fins al punt que les publicacions d’AC, amb només 32.500 seguidores, tenen més m’agrada a X que les de Podem, amb 1,4 milions de seguidores.
Magnats per l’extremisme
Tot i que les xifres mostren una tendència, l’opacitat de les companyies no ens permet determinar si l’algoritme que decideix quina informació apareix a les xarxes socials està esbiaixat intencionadament. Sigui com sigui, una foto corrobora la sintonia entre l’extrema dreta i els magnats de les noves tecnologies. El 20 de gener, la plana major de les grans empreses tecnològiques va participar en la investidura de Donald Trump com a 47è president dels Estats Units. Elon Musk (X), Jeff Bezos (Amazon), Mark Zuckerberg (Meta), Shou Zi Chew (TikTok), Tim Cook (Apple) o Sundar Pichai (Alphabet) van assistir a l’esdeveniment.
Així mateix, les relacions del líder de Vox, Santiago Abascal, i algunes d’aquestes figures és pública. El polític basc va conèixer Elon Musk en la festa anual de les joventuts conservadores italianes a la qual donava suport Germans d’Itàlia, el partit de la presidenta del Consell de Ministres, Giorgia Meloni. Després d’aquella cita el desembre de 2023, les mencions d’Abascal i Vox a Musk han estat constants. Un any més tard, en una entrevista al canal de YouTube d’extrema dreta Wall Street Wolverine, Abascal deia que “Elon Musk està complint una missió molt important que és garantir la llibertat a les xarxes socials. L’esquerra havia intentat emmordassar-nos”. L’última trobada de la qual es té constància entre el magnat i el polític es va produir aquest febrer, en el marc de la Conferència Política d’Acció Conservadora, a Washington. Aleshores, Musk va afirmar que el partit extremista espanyol guanyarà les pròximes eleccions i Abascal va correspondre la floreta: “He tingut l’oportunitat d’agrair-li a Elon Musk haver tornat la llibertat a X. El fi de la censura woke és una reconquesta històrica de llibertats”.
Però Vox tampoc no fa escarafalls a la resta d’amos de les principals empreses tecnològiques ara que molts s’han fet la foto al costat de Trump, tot i que en el passat havien estat diana de les crítiques del titular de la Casa Blanca. En un tuit del mes de gener, per exemple, la formació aplaudia el viratge que havia fet el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, i deia d’ell que, per fi, havia restaurat “la llibertat d’expressió a les seves xarxes socials” (que també inclouen Instagram).
Per a Proyecto Una, figures com Zuckerberg o Bezos són, per sobre de tot, “militants capitalistes que fa una dècada trobaven maneres d’estendre la seva influència a través de mostrar-se com a campions de la democràcia i la llibertat d’expressió, i forjaven aliances amb Obama”. En aquest sentit, el col·lectiu d’investigació apunta que ara estan al costat de Trump per “pur interès” i perquè han vist que a Europa “hi ha tímids intents de regulació” que els generen gran preocupació.
Alhora, la plataforma alerta que a Silicon Valley, la meca californiana de les empreses tecnològiques, “hi ha tota una sèrie de pensaments conservadors o tecnocràtics que estan directament en contra de la democràcia, les llibertats i els drets humans”. En aquest sentit, el grup apunta que “hi ha empresaris que es veuen a si mateixos com a salvadors del món gràcies de la tecnologia, però no posen en dubte les jerarquies socioeconòmiques i, de fet, hi ha idees d’extrema dreta que casen molt bé amb la seva meritocràcia extrema”.
