Llegir en català continua sent, sovint, un acte de militància. No és estrany haver de preguntar si un llibre existeix en català perquè no el veiem a primera vista, o esperar-ne l’arribada perquè només hi ha disponible l’edició en castellà. Tot i la inversió pública en l’edició de llibres en aquesta llengua, no hi ha ajuts específics per al manteniment del fons en català a les llibreries. Si és més rendible tenir l’edició en castellà –amb dos possibles compradors en lloc d’un–, no caldria ajudar les llibreries a sostenir també el fons editorial català? Allargar la vida dels llibres publicats amb suport públic hauria de ser una prioritat.
Mentrestant, el mapa editorial canvia ràpidament. Penguin Random House reforça la seva aposta pel català; Abacus es fusiona amb Ara Llibres, Navona i Enciclopèdia Catalana; i segells emblemàtics i referents com La Campana, Arcàdia o Viena passen a mans de grans grups. El que abans era un duopoli (Planeta i Enciclopèdia) s’ha transformat en un mercat dominat per tres gegants, amb una capacitat aclaparadora de publicació, distribució i presència a llibreries. Alhora, alguns dels actius que han estat clau en la consolidació de les editorials independents comencen a moure’s cap a estructures més grans, en un moviment discret però significatiu. Aquest fet, que accentua la sensació de desgast, evidencia també que l’edició independent té un paper fonamental en la descoberta i formació de talent.
Que hi hagi empreses fortes que publiquen en català no és una mala notícia. Però aquest escenari, on els equilibris que fan possibles els diferents models es descompensen, marca també un canvi de paradigma on cal sumar encara algunes variables. D’una banda, cada any sorgeixen microeditorials que enriqueixen l’oferta amb propostes arriscades o en gèneres poc explorats en català, imprescindibles per fer créixer el nombre de lectors en la nostra llengua. De l’altra, aquests lectors es troben una oferta molt abundant on és difícil discriminar els continguts, on sovint es fa passar una cosa per altra, amb un mercat saturat en gèneres molt concrets i on la forma d’arribar als lectors està limitada pels recursos de què es disposa. El problema és evident: si el mateix o menor espai es reparteix entre més títols i més editorials, quin marge real queda per als llibres de les editorials més petites?
Que hi hagi empreses fortes que publiquen en català no és una mala notícia. La concentració pot aportar certa sensació d’estabilitat i més volum de publicacions a curt termini, però també pot erosionar la diversitat, la competitivitat, la qualitat, la capacitat de risc i la pluralitat de veus
Les conseqüències d’aquesta reducció de la presència de les editorials independents són múltiples. Per a la literatura, pot suposar una uniformització progressiva i una tendència cap a catàlegs més comercials, més fàcils de fer-se lloc als mitjans i a les llibreries. Per als lectors, una aparent abundància pot dissimular la desaparició de veus singulars i propostes valentes i una confusió intencionada sobre els continguts. I per a les editorials independents nascudes fa més d’una dècada –que semblen projectes consolidats, i que donem per fet que son ja impertèrrits i immutables—, pot ser, per necessitat, un moment de resistència i reformulació.
No ens deixem enganyar per les presentacions entusiastes de les xifres de vendes o de les dades de lectura: sovint són miratges que amaguen realitats molt més fràgils. El volum de publicacions no es correspon amb el nombre real de lectors ni de vendes, i això tensiona tot el sistema. Les editorials independents, amb menys visibilitat que mai als mitjans i a les llibreries, veuen com el seu marge d’acció es redueix dràsticament. Alhora, les llibreries independents també se’n ressenten, immerses en un ecosistema dominat per grans grups amb distribució pròpia, amb una xarxa pròpia de punts de venda i capacitat d’imposar condicions.
Un exemple revelador d’aquest desequilibri és la venda directa que fa Penguin des de fa temps a través del seu web, amb campanyes digitals de gran inversió i molt impacte. Tot i que la venda directa de les editorials ha estat tradicionalment un motiu de fricció amb els llibreters, aquest cas ha generat poc enrenou. Símptoma de sentiment d’impotència? Complicitat tàcita? Sigui com sigui, sembla el principi d’un model on s’accepten grans campanyes que converteixin els lectors en públic captiu dels grans grups.
No es tracta només de veure qui resistirà, sinó de preguntar-nos què volem llegir, com volem accedir als llibres i quin ecosistema cultural volem construir. Cada decisió de compra, cada lectura, cada recomanació compta
Davant d’aquest panorama, les editorials independents afectades han de reaccionar amb urgència. Les opcions no són fàcils: reduir estructures, vendre o tancar. Algunes ja han començat a diversificar activitats: oferir serveis editorials, construir catàlegs més comercials, reduir tirades o compaginar la tasca editorial amb altres feines. Potser el futur també implicarà teixir aliances i estratègies compartides, col·laborant en àmbits on fins ara actuaven de manera autònoma.
Aquest canvi de paradigma no només concerneix les editorials. També impacta tot l’ecosistema que les envolta: les persones que escriuen, tradueixen, corregeixen, maqueten, il·lustren i dissenyen. Paradoxalment, molts d’aquests professionals han trobat sovint millors condicions laborals en les editorials independents que no pas en les grans estructures. A més, aquestes editorials solen tenir més cura de la sostenibilitat, apostant per la producció local i per processos més respectuosos amb el medi ambient.
El sector editorial català es troba, doncs, en una cruïlla. La concentració pot aportar certa sensació d’estabilitat i més volum de publicacions a curt termini, però també pot erosionar la diversitat, la competitivitat, la qualitat, la capacitat de risc i la pluralitat de veus. No es tracta només de veure qui resistirà, sinó de preguntar-nos què volem llegir, com volem accedir als llibres i quin ecosistema cultural volem construir. Cada decisió de compra, cada lectura, cada recomanació compta. El futur del sector no el determinaran només els grans grups, sinó també les pràctiques —sovint invisibles però sens dubte les més decisives— de milers de lectors.
