Parlem amb Nesrin Abdullah, una de les comandants i fundadores de les YPJ (Unitats de Defensa de les Dones) kurdes amb motiu de l’aniversari de la seva fundació el 4 d’abril de 2013. Abdullah explica com van ser els inicis de l’organització i reflexiona sobre la situació de Síria amb la caiguda del règim de Bashar al-Assad.
Al principi quines van ser les dificultats i els obstacles amb els quals va trobar la vostra organització?
Era molt difícil per a les famílies acceptar que la seva filla marxés de casa, s’unís a la revolució, agafés les armes i anés al front. Per a les dones joves era la primera vegada que agafaven una arma i participaven en la guerra contra grups salafistes terroristes. Preparar a aquestes persones, donar-los valentia, crear l’esperit necessari en elles, tot això va ser difícil. Algunes famílies, després que les seves filles s’unissin a les unitats, trencaven la seva relació amb elles. Vulguis o no és molt difícil per a una jove ser rebutjada per la família.
Així mateix, la nostra línia ideològica era clara, el nostre objectiu era clar, i com a dones kurdes teníem experiència. L’actitud de les YPJ va permetre que ràpidament fóssim acceptades entre la societat. Som gent d’orient, per això l’actitud moral i la cultura són molt importants. Com a comandants ens vam esforçar molt perquè les dones confiessin en elles mateixes. Vam desenvolupar una lluita basada en el coneixement, per això des del començament la formació va ser molt rellevant.
Quins canvis en la societat i especialment en els homes s’han vist amb la presència i la lluita de les YPJ?
“Al principi els homes no acceptaven fàcilment la participació d’alguna de les nostres combatents en els grups que anaven al front”
Al principi els homes no acceptaven fàcilment la participació d’alguna de les nostres combatents en els grups que anaven al front. Però després de veure l’actitud de les dones a la guerra, el seu coratge, la seva camaraderia, l’actitud d’una dona amb decisió, amb insistència, sense por, i que cuida als seus companys. Després de tot això, els combatents homes no acceptaven que no hi hagués cap dona als seus grups.
Les YPJ són part de la revolució de les dones. La revolució de les dones porta moltes revolucions dins seu. Una revolució organitzativa, política, cultural, artística… Cada part enforteix a la resta. Funcionem amb una ment i un esperit, una responsabilitat i un objectiu col·lectius. Això ha permès que la revolució de les dones es converteixi en la inspiració de la revolució de Rojava, inclús en la inspiració de la revolució dels pobles de Síria. Hi ha homes que han agafat això com l’oportunitat per a canviar i que han entès que no poden comportar-se amb les dones com abans. Aquesta és una lluita que necessita temps, però ràpidament hem aconseguit fer canvis molt importants entre els homes. Ara hi ha homes que quan la seva filla, la seva germana o la seva dona s’uneixen a les YPJ se senten molt orgullosos.
Durant aquests anys les YPJ han participat en molts fronts de guerra, i especialment van jugar un paper clau en la guerra contra l’Estat Islàmic, agafant molta experiència en la guerra sobre el terreny. Però a partir del 2018 i fins avui dia, la guerra contra les vostres zones és particularment per aire, amb els drons i aviació turca, i moltes combatents i comandants de les YPJ han estat objectius d’aquests atacs. Ens pots parlar sobre els canvis que ha comportat això?
“Turquia és un estat de l’OTAN, i ens ataca amb la força de l’OTAN. Fins ara Turquia no ha fet la guerra amb nosaltres per terra, sinó que ens ataca per aire. Fa la guerra no amb coratge sinó amb tecnologia”
L’Estat Islàmic era una força professional, tenia un gran nombre de combatents i una gran quantitat d’armes, a més d’estats que el donaven suport. En aquest sentit, no estàvem en igualtat de condicions. Però nosaltres teníem esperit, confiança, decisió i sacrifici. Això ens va permetre frenar l’Estat Islàmic i agafar molta experiència. No només en el camp militar. La nostra lluita contra l’Estat Islàmic era una lluita ideològica, una lluita filosòfica. L’Estat Islàmic és enemic de les dones, per això era necessari lluitar ideològicament contra ells. A partir del 2018 vam entrar en una nova situació, perquè va començar la fase d’ocupació de l’estat turc. Aquesta situació és molt diferent, perquè Turquia és un estat de l’OTAN, i ens ataca amb la força de l’OTAN. Fins ara Turquia no ha fet la guerra amb nosaltres per terra, sinó que ens ataca per aire. Fa la guerra no amb coratge sinó amb tecnologia.
Per defensar-nos dels atacs aeris hem construït túnels. Lluitem per terra i sota terra. Amb la nostra estratègia d’autodefensa hem hagut de desenvolupar noves tàctiques per a defensar-nos dels atacs aeris. Els atacs que rebem són atacs tecnològics, i en essència és terrorisme. Això canvia també els conceptes de victòria i derrota a la guerra.
Quina és la situació a la regió després de la caiguda del règim sirià el passat desembre?
“La nostra actitud és de pau i de respecte als veïns, però Turquia vol convertir Síria en una província seva. De fet, Turquia anomena a Alep com a la seva 84a província”
Per un costat l’exèrcit sirià es va dissoldre, no van defensar la població, per un altre costat, Hayat Tahrir al-Sham (HTS) va avançar especialment a les zones d’Alep, Damasc i Homs. Com a resultat el règim va caure. En resum, les forces de HTS i les forces que es fan dir Exèrcit Nacional de Síria, que en realitat són grups a sou de Turquia, es van dividir en dos: uns van anar cap a Damasc i uns altres cap a les regions de l’Eufrates. L’exèrcit turc i l’autoanomenat Exèrcit Nacional van atacar les regions de l’Eufrates. Aquí no hi havia el règim de Bashar al-Assad, era una zona tranquil·la on es trobaven centenars de milers de persones desplaçades d’altres regions de Síria. A més, hi ha una Administració Autònoma que, tot i la guerra, les dificultats, els obstacles i l’embargament, governa amb èxit un territori amb cinc milions d’habitants. L’autoanomenat Exèrcit Nacional forma part del nou govern creat a Damasc, és a dir, és com si el govern de Damasc ens ataqués. Aquesta és la imatge. Tot i els atacs, sempre hem defensat els criteris dels acords internacionals. No hem atacat a ningú, no hem atacat a Turquia. Si ens imposen sempre la mort, tenim la força d’atacar. Però no som una força d’atac. La nostra actitud és de pau i de respecte als veïns, però Turquia vol convertir Síria en una província seva. De fet, Turquia anomena a Alep com a la seva 84a província. Ha de deixar d’intervenir i que la gent de Síria pugui escollir el que vol. El poble de Síria sap autogovernar-se, l’exemple més evident és el del nord de Síria. Kurds, àrabs, armenis, circassians, amb totes les seves religions, viuen junts i sense problemes. Però malauradament Turquia vol posar la regió sota el seu control, i fins ara el govern de Damasc no ha mostrat cap reacció a aquests atacs.
L’actitud del poble a la presa de Tishrin ha sigut un referèndum en el qual ha dit: “Nosaltres decidim per nosaltres mateixos i ens autogovernem, i el govern de Damasc no ens representa”. La gent ha fet un referèndum on ha decidit defensar l’Administració Autònoma. . Els exèrcits són defensors dels sistemes estatals o d’un grup. Això es podia veure en l’anterior règim de Bashar al-Assad. Els fills del poble es converteixen en els assassins del poble. Per això és tan important l’enteniment de l’autodefensa, perquè no hi ha necessitat de cap exèrcit.
Es comenta que potser en un futur les Forces Democràtiques de Síria (FDS) passaran a formar part de l’exèrcit de Síria. En aquest cas, quin seria el paper i el lloc de les YPJ?
“No és suficient només defensar les dones d’una part de Síria, sinó que a les forces de defensa de Síria del futur ha d’haver-hi forces de defensa de les dones”
S’ha signat un acord entre el govern de Damasc i les FDS. L’acord està conformat per vuit punts, un d’ells és sobre la incorporació de les FDS. Com a YPJ som part de les FDS, amb la nostra autonomia. Encara està en debat la forma en la qual les FDS s’incorporaran, per això no tinc massa a dir. Evidentment, si les FDS s’incorporen, les YPJ també ho faran. Però com a dones tenim els nostres objectius. No és suficient només defensar les dones d’una part de Síria, sinó que a les forces de defensa de Síria del futur ha d’haver-hi forces de defensa de les dones. En la història recent de Síria i en la situació actual hi ha molts perills per a les dones, tant físics com de drets. Com a dones sabem que el nou govern de Damasc no està obert a la igualtat. Les dones són una identitat social, cultural i moral. Una part fonamental de la nostra identitat és la nostra autodefensa. I sabem que una dona que no es pugui autodefensar no pot defensar la seva existència. Per això mai podem donar una passa enrere en la qüestió de l’autodefensa. Aquest serà un punt de lluita per a nosaltres, perquè dins de les forces de defensa de Síria hi hagi les forces de defensa de les dones, amb autonomia.
Com valoreu la constitució de transició declarada pel nou govern de Damasc?
“Com a dones som l’avantguarda de la revolució i tenim dret a decidir per nosaltres mateixes. Ningú ens pot fer presoneres de la mentalitat i la cultura de la masculinitat”
En realitat no vèiem diferència entre aquesta constitució i l’anterior. És una constitució fonamentada en l’islam, ja que el president ha de ser musulmà, es neguen totes les nacions de Síria i no hi ha drets de les dones. Per què hem fet la revolució? Per què ha caigut el règim d’Al-Assad? La caiguda del règim ha sigut l’objectiu de la lluita dels pobles de Síria. Ha sigut amb l’esforç i la sang de centenars de milers de màrtirs. El poble de Síria té el dret de decidir sobre la nova constitució. Damasc va organitzar l’anomenat Congrés de la Victòria amb uns quants grups armats i van declarar a Ahmed Al-Shara com a president. Després d’això es va fer, suposadament, un congrés nacional. Però només van participar persones properes a les seves idees, no hi havia cap representant dels pobles, l’Administració Autònoma, les FDS, els savis de la regió… Per això les institucions de l’Administració Autònoma del Nord-est de Síria vam rebutjar aquesta constitució. Els pobles de Síria han patit molt per tenir un sistema democràtic, per això no accepten aquesta constitució. Com a dones no entreguem el nostre destí a una constitució d’homes. Com a dones som l’avantguarda de la revolució i tenim dret a decidir per nosaltres mateixes. Ningú ens pot fer presoneres de la mentalitat i la cultura de la masculinitat. El govern de Damasc ha de saber bé que la població a Síria necessita una constitució on es pugui veure representada. Si no és així continuarà el conflicte, i aquest govern mai serà el govern del país. Fins ara la gent parla del govern de Damasc, perquè les altres regions no l’accepten. Per a poder ser un govern de Síria ha de ser un sistema del poble, una constitució del poble.
El 27 de febrer Abdullah Öcalan va fer una crida històrica anomenada ‘Crida per la pau i la societat democràtica’ des de l’illa-presó d’Imrali on, entre altres punts, cridava a deixar les armes per passar a una fase de solució política i legal. Com afecta aquesta crida a Síria i a les YPJ?
L’autodefensa no és un tema d’armes. L’autodefensa és un tema de mentalitat, cultural, organitzatiu i filosòfic. Vam haver d’agafar les armes i les vam agafar, si no hi ha la necessitat, no les agafarem. Ara de fet, no hi ha un debat perquè estem en guerra. La crida d’Abdullah Öcalan per la pau i la societat democràtica realment és una crida històrica. El món crema, Orient Mitjà crema. Hi ha la necessitat de pau i d’una societat democràtica, en aquest marc es poden solucionar tots els problemes. Aquest és un principi per a nosaltres. Des del principi ens hem definit com una força de pau. La nostra lluita és una lluita per construir una societat democràtica. Aquest és l’esperit de la revolució de Rojava. Tenim molt respecte per aquesta crida i ens organitzem sobre aquesta base. Com a poble kurd també busquem la pau i la democràcia. Farem el que estigui a les nostres mans en aquest sentit, com a militants de la pau i la democràcia.
